VET-HO AQUÍ QUE ÉS CLAR...

divendres, 3 d’octubre del 2008



L’altre dia, bo i sopant, la meva germana, em va preguntar: recordes allò que sempre deia la iaia quan ens explicava un conte? Després d’uns segons en els quals no vaig saber què dir, ella va exclamar: “vet-ho aquí que és clar”. Era cert. Com se m’havia pogut oblidar? Era l’expressió que sempre dia l’àvia per enllaçar les frases d’aquells meravellosos contes: i vet-ho aquí que és clar, el llop va córrer tant com va poder; i vet-ho aquí que és clar, la princesa es va espantar d’allò més; i vet-ho aquí que és clar, el patufet va agafar els diners i va caminar cap a la botiga... I tants i tants ”vet-ho aquí que és clar” que si em proposés escriure’ls no acabaria mai més.
Aquells contes, explicats amb paciència per l’àvia, no ens van ensenyar a comptar, ni a escriure, ni a saber de memòria el nom de la capital dels països de la Unió Europea, però amb ells vam aprendre que la feina cal fer-la amb cura i a poc a poc (Els Tres Porquets), que no ens hem de deixar enredar per allò que ens diuen els desconeguts (la Caputxeta Vermella), que allò realment important de les persones són les seves intencions (La Rateta que escombrava l’escaleta), que cal ser honrat (La flor de Penical), que ens hem d’acceptar tal i com són (L’Aneguet Lleig), que les aparences enganyen (Les Set Cabretes i el Llop), que hem de superar les nostres pors (En Pere sense por) que no s’han de dir mentides (Pinotxo), que cal ser generós (El camperol i el Diable) o que hem de tenir esperit crític i no deixar-nos influir pel que diu la gent (El Vestit de l’Emperador).
Per explicar un conte només calen cinc minuts i ganes d’explicar-lo. Avui en dia, però, sembla que no disposem de temps ni de voluntat per fer-ho, i preferim substituir en Patufet, en Barba Blava o la Rínxols d’Or per en Shin Chan, en Bart Simpson o Les Fabuloses Tortugues Ninja. I vet-ho aquí que és clar, hi ha molts nens i nenes que tenen la sensació de viure en el país de Xauxa (per cert, un dels meus contes preferits) que no pas en una societat on hi ha drets i deures.
I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Design by Pocket