Possiblement aquest verb serà un dels protagonistes del curs que tot just acaba de començar. Com ja haureu observat, el pati de d’escola està ple de màquines, sorra i persones que construeixen un nou edifici perquè els nostres alumnes i mestres puguin gaudir d’un espai en condicions òptimes per assolir els objectius que ens proposem. Cada dia, quan arribem al matí i mirem per la finestra, ens il·lusionarem en veure com, a poc a poc, el que ara és una esplanada de pedres i totxanes es converteix en l’escola nova. Però ells, els paletes, no són els únics que construeixen.
Nosaltres, els mestres i tot el personal que treballa al centre, també intentem construir; però no cap edifici ple de llum, amb bons accessos i ben moblat, sinó una cosa molt més valousa encara: construïm persones. Per fer-ho no tenim grues, ni camions, ni projectes plens de números i plànols, però tenim una eina més important, quasi màgica: les paraules. Es poden construir tants camins amb les paraules que ni ajuntant el ciment de totes les formigoneres del món es podrien fer.
I no m’oblido de vosaltres, pares i mares dels alumnes, que des de fa tant de temps us esforceu per construir el millor entorn pels vostres fills. La vostra tasca és la més important de totes però també la més complicada, perquè encara que de vegades sigui feixuga, mai, mai l’haureu de deixar de fer.
Des de l’escola us volem convidar a fer una cosa més enriquidora encara: construir plegats. Us imagineu que lluny que podríem arribar si ajuntéssim els nostres esforços?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada