L’altre dia, en una vella cafeteria del poble, vaig trobar la Vella Quaresma. Asseguda sola en una taula de racó, prenia un cafè amb llet amb cara de pomes agres. Com que no hi havia cap més taula lliure, vaig decidir de demanar-li si em deixava seure amb ella. Em va sorprendre que, enlloc de fer-me una mala mirada i dir-me que la deixés tranquil·la, va somriure i va apartar el cistell ple de verdures de la cadira del seu davant per fer-me lloc.
DESCARREGA'L TOT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada